L'essència de la Cerdanya
El nombre d’habitants no ha estat sempre tan baix com és ara. En èpoques no massa llunyanes, s’hi comptaven més de dues-centes persones. Però el despoblament no s’ha fet amb dos dies. L’eminent geògraf Pau Vila, al 1926, escriu sobre Aransa que “la gent marxa, i els que resten, de cada dues cases en fan una”.`
Pau Vila ens permet veure l’Aransa i la Cerdanya de fa gairebé cent anys i per això no es pot evitar la sorpresa en llegir “la Cerdanya es ja un país de turisme”. Però el turisme a Aransa no ha fet estralls.
Per això, en arribar-hi, encara es poden veure les característiques d’un poble cerdà en la seva essència.
Tot just entrar i constatar que esteu a 1.490 m., podreu veure prats a dreta i esquerra de la cartera i si és temps, vaques i vedells, cavalls, eugues i pollins. Pau Vila ho deia «el bestiar gros representa, les quatre cinquenes parts de la riquesa ramadera de Cerdanya» i els pasturatges muntanyencs, com els d’Aransa, han estat i són indispensables pel manteniment d’aquest bestiar. Fins aquí, arribaven vaques i eugues de diferents pobles del voltant i de no tant a prop. I és que “la ramaderia cerdana es tan antiga com el poblament de la comarca i les seves formes transhumants són més que mil·lenàries”.
En aquests primers metres d’entrada al poble, sobre el gran prat de la vostra dreta veureu les instal·lacions d’una granja que va estar en funcionament fins el 2006. L’estiu d’aquell any les darreres vaques de llet que quedaven al poble van marxar dins un camió: Aransa acomiadava definitivament una activitat que havia estat central per l’economia local. Les fotografies en testimonien. Moltes eren les cases que, fa trenta anys, esperaven amb els seus pots el camió de la llet per a la recollida. Però la profusió de la producció de llet no ve de tant d’antic com la utilització de les vaques per treballs agrícoles i producció de vedells. Tornem als escrits del 1926: “en aquests darrers temps, el ramader cerdà s’ha donat també a la producció de llet. Això ha portat el ramader a l’especialització d’aquest bestiar, bo i tractant d’obtenir el tipus més a propòsit per a cadascuna d’aquestes funcions.(…) Aquest millorament del bestiar continuarà sens dubte a la part francesa mitjançant els concursos anyals; però a l’espanyola ja serà
més difícil car no hi ha l’esperonament de tals actes: fora dels que organitzà la Mancomunitat no s’hi ha fet res de nou i els ramaders no tenen altre guiatge que llur instint o l’empirisme.
Siara ja no hi ha producció de llet a Aransa encara queda activitat ramadera. No un vestigi casual,sinó el testimoni de gent apassionada pel que fa i que no tenen pas intenció de deixar-ho