Feixes i boscos

Continuant carretera amunt, cap al Fornell, aneu mirant a la vostra esquerra. Fixeu-vos en el terreny, en la multitud de feixes que hi ha. Això dóna una idea de com era, i és, de feixuc el conreu de la terra. Imagineu el temps, la força i l’enginy que han estat necessaris per construir aquests murs, aquestes terrasses planes que permeten la feina agrícola en un terreny de fortes pendents.

Ara, la majoria d’aquestes feixes ja no es treballen. La vegetació n’amaga moltes, igual que ha amagat les nombroses cabanes que servien de refugi als pastors. Veïns d’Aransa n’han comptat pràcticament un centenar, i han netejat la majoria d’elles. Algunes han resultat de mides importants, altres petits reductes. Totes, però, són  testimoni d’una època passada. La vegetació aviat les tornarà a amagar. I es que el paisatge que veieu té poc a veure amb el de 60 o 70 anys enrere. Les extensions de pins que veieu a tocar del poble no existien.

Depenent de l’època de l’any, no és estrany creuar per la carretera camions carregats de troncs immensos. Baixen de l’anomenada Muntanya d’Aransa, l’explotació de la qual segons actes notarials, pertany als habitants del poble.

Arribats al Fornell podreu aprofitar de les instal·lacions de l’estació d’esquí nòrdic per endinsar-vos i gaudir també d’aquesta muntanya i bosc d’Aransa, sigui amb esquís i raquetes quan hi hagi neu o a peu quan no hi hagi