Notícies

Parlem d'Aransa?

2022-10-12T11:06:00Z

No trobareu blocs de cases adossades ni urbanitzacions de segones residències. Tampoc no trobareu botigues, ni grans ni petites.

Quan arribeu a Aransa no hi trobareu massa gent. El padró del 2020 té enregistrades 45 persones (22 homes i 23 dones).

No trobareu blocs de cases adossades ni urbanitzacions de segones residències. Tampoc no trobareu botigues, ni grans ni petites.

Trobareu, això sí, allotjaments rurals i restaurants mantinguts per gent del poble i un hostal. Trobareu, també, un munt de camins que s’enfilen per la muntanya i que permeten arribar a punts amb vistes magnífiques sobre el Cadí, a racons carregats d’història local i a fonts que també la gent del poble neteja i restaura.

I hi trobareu, per descomptat, l’estació d’esquí nòrdic d’Aransa, 36 quilòmetres de pistes amb diferents nivells de dificultat i diferents circuits de raquetes.

I un fet important que diu moltes coses: l’estació és la primera del Pirineu portada per la gent del poble. Veïnes i veïns d’Aransa uneixen esforços i voluntat per tirar endavant una activitat que atrau tant famílies, com escoles i esportistes d’alt nivell. L’estació ha acollit ja Campionats de Catalunya, Campionats d’Espanya i vol convertir-se en un referent de la competició federada del país; a més, organitza juntament amb l’estació de Lles la Marxa Pirineu, l’única marxa popular que uneix dues estacions d’esquí, amb sortida a Lles i arribada a Aransa.

]]>

La gent i les cases

2022-10-11T11:06:00Z

A la primera, molt probablement, trobareu gent del poble asseguda a algun banc. No dubteu en preguntar coses sobre Aransa, amb entusiasme us indicaran camins i us explicaran mil i una històries.

L’entrada al nucli habitat es fa per una plaça, “una plaça” i no “la plaça” perquè a Aransa, n’hi ha dues de places.

A la primera, molt probablement, trobareu gent del poble asseguda a algun banc. No dubteu en preguntar coses sobre Aransa, amb entusiasme us indicaran camins i us explicaran mil i una històries.

Possiblement, algunes de les persones que trobareu porten cognoms que ja es poden trobar en actes notarials del segle XVIII.

A Aransa no cal que busqueu plaques amb noms de carrers i números damunt les portes. Aquí cada casa porta un nom, que pot ser el de la família que hi viu o no. El nom de cada casa explica una historia i expressa una identitat que es manté al llarg dels anys.

Insistim: no dubteu en preguntar a la gent del poble que us trobareu. Us faran més propers i interessants uns paratges i unes cases que cal saber mirar

De cases ceretanes autèntiques encara en queden a Aransa. I què té la casa ceretana? Doncs que “és diferent de les cases pageses de la resta de Catalunya”. Ho afirma Pau Vila que ens fa una detallada descripció: “un gran tancat, constituït pels estables que a sobre tenen porxades grandioses, obertes o tancades, que fan de pallers, enclou l’era, generalment enllosada; i al costat N, l’habitació s’aixeca dos pisos per sobre dels baixos. Generalment, una gran portalada comunica el tancat amb l’exterior, permetent amb la seva grandària l’entrada de les voluminoses carretades d’herba. (…) I si tenim en compte que l’era serveix per apilar-hi el fem perquè es podreixi, per batre el blat quan arriba el temps i per esbarjo del bestiar, veurem que el 85 % de la superfície tancada és per al servei ramader i agrícola, la qual cosa evidencia que la casa ha estat adaptada a la vocació essencial de la comarca”.

No deixa de ser curiós llegir “l’esbarjo del bestiar”… ara, l’era serveix per esbarjo dels habitants o dels clients dels allotjaments rurals que hi ha al poble.

Si continueu carretera amunt, en direcció al Fornell i l’estació d’esquí us podeu aturar un moment. Veureu, a l’esquerra, des d’un punt elevat, totes les cases del poble. I veureu doncs, les teulades: algunes de llosa, poques, i la majoria de teules. Si a una part de la Cerdanya predominen les teulades de llosa, en aquesta part de la comarca predominen les de teula i no només per prescripció municipal actual sinó que Pau Vila ens diu que pobles d’aquesta zona i que es troben entre 1.450 i 1.600 metres queden lluny de les lloseres “i el transport encariria les lloses”. Reconeix que “a aquestes altituds les gelades i les neus fan que les teules es «pelin»”.

Entre les teulades, veureu, lògicament el campanar de l’església de Sant Martí. Es del segle XVIII, de l’església romànica no ha quedat cap vestigi, ens diu La Catalunya Romànica. La parròquia, però, figura consignada, ens diu la mateixa obra, en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, datada l’any 819.

En canvi, sí queden vestigis de la capella de Sant Cosme i Sant Damià a tot just mitja hora a peu d’Aransa en el camí que porta cap a Lles, una excursió clàssica, agraïda i fàcil des d’Aransa estant.

En el catàleg del Patrimoni Arquitectònic Català es classifica sense estil definit, i encara que està en un estat ruïnós, “la porta d’accés encara es pot identificar a la banda de migdia, feta d’arc de mig punt adovellada” (…) La capella de Sant Cosme s'adscriu dins del grup d'ermites i capelles de camí, la funció de les quals era protegir els caminants dels perills.

Avui, no hi ha cap perill a evita, i al costat de les ruïnes trobareu una taula i uns seients en granit que us permetranfer una pausa en el passeig i contemplar el paisatge.

]]>

Feixes i boscos

2022-10-09T11:06:00Z

Depenent de l’època de l’any, no és estrany creuar per la carretera camions carregats de troncs immensos. Baixen de l’anomenada Muntanya d’Aransa, l’explotació de la qual segons actes notarials, pertany als habitants del poble.

Continuant carretera amunt, cap al Fornell, aneu mirant a la vostra esquerra. Fixeu-vos en el terreny, en la multitud de feixes que hi ha. Això dóna una idea de com era, i és, de feixuc el conreu de la terra. Imagineu el temps, la força i l’enginy que han estat necessaris per construir aquests murs, aquestes terrasses planes que permeten la feina agrícola en un terreny de fortes pendents.

Ara, la majoria d’aquestes feixes ja no es treballen. La vegetació n’amaga moltes, igual que ha amagat les nombroses cabanes que servien de refugi als pastors. Veïns d’Aransa n’han comptat pràcticament un centenar, i han netejat la majoria d’elles. Algunes han resultat de mides importants, altres petits reductes. Totes, però, són testimoni d’una època passada. La vegetació aviat les tornarà a amagar. I es que el paisatge que veieu té poc a veure amb el de 60 o 70 anys enrere. Les extensions de pins que veieu a tocar del poble no existien.

Arribats al Fornell podreu aprofitar de les instal·lacions de l’estació d’esquí nòrdic per endinsar-vos i gaudir també d’aquesta muntanya i bosc d’Aransa, sigui amb esquís i raquetes quan hi hagi neu o a peu quan no hi hagi

]]>